El nou model de tramitació urbanística i ambiental a Catalunya

La Generalitat de Catalunya planteja una reforma profunda dels procediments aplicables a projectes energètics, industrials i empresarials. L'avantprojecte busca reduir duplicitats, coordinar millor la intervenció de les diferents administracions i traslladar part de la comprovació tècnica a entitats col·laboradores i professionals privats.

No es pretén rebaixar les exigències urbanístiques o ambientals. El canvi afecta, sobretot, la manera d'acreditar-ne el compliment i la seqüència dels procediments. Si la proposta prospera, els projectes hauran d'arribar a l'Administració amb un grau de definició més gran i amb una estratègia territorial, ambiental i sectorial coherent des de l'inici.

Cal advertir que el text encara és un avantprojecte. No està en vigor i pot modificar-se durant la tramitació. Es va presentar el 13 de juliol de 2026 i es va sotmetre a informació pública fins al 30 de setembre, i la presentació tècnica a l'ICAB va tenir lloc el 23 de juliol.

Què canvia amb la simplificació de tràmits a Catalunya?

La reforma afecta una quinzena de normes, entre les quals el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, la Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats, el Decret llei 16/2019 d'energies renovables i la normativa catalana sobre residus, aigües, boscos i política territorial.

L'objectiu és evitar que una mateixa actuació sigui examinada diverses vegades, per òrgans diferents i en moments successius, pel que fa a qüestions que ja han estat analitzades. Per això, es proposa compartir documentació, consultes i informació pública i tramitar en paral·lel procediments que actualment segueixen recorreguts separats.

La conseqüència pràctica és clara: com més breus siguin els temps administratius, més gran haurà de ser la maduresa tècnica del projecte abans d'iniciar-ne la tramitació. És el mateix principi que desenvolupem en el nostre article sobre la tramitació urbanística com a garantia de viabilitat tècnica i seguretat jurídica (en castellà).

Què són les ECAU i com canvia la llicència urbanística?

Una de les novetats centrals és la creació d'un procediment simplificat de llicència urbanística basat en un certificat de conformitat urbanística i tècnica.

Aquest certificat podrà ser emès per una Entitat Col·laboradora de l'Administració en matèria Urbanística, o ECAU, i substituir determinades comprovacions municipals sobre el compliment del planejament, les ordenances i la normativa tècnica. L'Ajuntament continuarà atorgant la llicència i mantindrà les seves potèstats d'inspecció i disciplina, però no haurà de reproduir íntegrament les verificacions ja certificades.

L'avantprojecte vincula aquesta via voluntària a un termini de resolució d'un mes, tot i que la seva aplicació dependrà del tipus d'actuació, de les afectacions existents i de les decisions que adopti cada municipi. Les entitats col·laboradores hauran d'acreditar la seva competència tècnica, independència i solvència, i respondran del contingut dels seus certificats. Segons la informació publicada, els ajuntaments podran renunciar a aquest carril ràpid i en queden fora, entre d'altres, els àmbits de patrimoni protegit i domini públic.

Juntament amb aquestes entitats, qui promogui determinats instruments de planejament derivat, projectes d'actuació específica o instruments de gestió podrà aportar informes sectorials elaborats per professionals amb competència tècnica i col·legiació. Quan l'òrgan sectorial no informi dins de termini i es compleixin els requisits legals, l'expedient podrà continuar prenent com a base l'informe aportat.

Aquesta major intervenció privada té una contrapartida: l'avantprojecte reforça la responsabilitat per informes o certificats manifestament deficients, inexactes, errònis o falsos.

Com es coordinen urbanisme i medi ambient?

L'avantprojecte no crea una autorització única. Cada òrgan continuarà resolent dins de les seves competències. La novetat consisteix a coordinar procediments jurídicament diferents per evitar reiteracions i temps morts.

El planejament i la seva avaluació ambiental estratègica compartiran un marc procedimental més clar. Els informes i consultes fets en una autorització sectorial podran aprofitar-se en la tramitació urbanística, i les actuacions declarades d'interès general podran tramitar en paral·lel els instruments de planejament i gestió i les autoritzacions de l'activitat.

La modificació de la Llei 20/2009 respon a la mateixa lògica. Es proposa suprimir el tràmit autònom de suficiència i idoneïtat, substituir-lo per una comprovació documental normalitzada i crear un procediment específic per a les modificacions substancials d'activitats ja autoritzades. També s'elimina la informació veïnal com a tràmit separat, ja que queda compresa en la informació pública, i es preveu l'ús de prescripcions tipus en determinats informes.

La reforma no redueix el control ambiental. Intenta concentrar-lo en les afectacions reals del projecte i evitar que els expedients romanguin bloquejats durant mesos en comprovacions formals successives. Hi ha, a més, una memòria preliminar publicada que permet seguir el plantejament de partida de la reforma.

Què suposa per als projectes d'energies renovables?

En els parcs eòlics i les plantes fotovoltaiques, l'avantprojecte modifica el procediment del Decret llei 16/2019.

La revisió inicial es concentra a comprovar que la documentació està completa i correctament estructurada. L'autorització energètica, l'avaluació ambiental, la declaració d'utilitat pública i el projecte d'actuació específica podran compartir la informació pública i les consultes sectorials.

També s'estableixen terminis per als principals pronunciaments: tres mesos per a l'avaluació ambiental des que l'expedient sigui complet i un mes per a l'aprovació posterior del projecte d'actuació específica.

La proposta no altera per ella mateixa els criteris territorials o ambientals d'implantació. Continuarà sent necessari analitzar alternatives, efectes acumulatius, compatibilitat urbanística, afectacions patrimonials i ambientals i infraestructures d'evacuació. La millora es troba en la coordinació de tràmits que actualment es poden desenvolupar de manera successiva. Per al context més recent de la normativa catalana, pots consultar la nostra anàlisi del Decret llei 12/2025 sobre emmagatzematge i renovables a Catalunya.

Què canvia per a l'emmagatzematge energètic (BESS)?

Pel que fa a l'emmagatzematge, la principal novetat és el reconeixement dels sistemes de bateries com a serveis tècnics, tant si funcionen de manera independent com si estan hibridats amb instal·lacions de generació.

Aquesta consideració reforça l'encaix urbanístic dels BESS, especialment en sòl no urbanitzable i en emplaçaments propers a subestacions, nusos elèctrics o infraestructures d'evacuació.

Tanmateix, cal diferenciar dues situacions. Els BESS hibridats amb parcs eòlics o fotovoltaics podran incorporar-se a la tramitació coordinada del projecte renovable. Els sistemes independents milloren la seva posició urbanística, però no accedeixen automàticament al mateix procediment.

En tots dos casos caldrà examinar el planejament aplicable, l'accés i la connexió, la prevenció d'incendis, la seguretat industrial, el soroll, la refrigeració, el paisatge i les infraestructures associades. L'avantprojecte aclareix la funció urbanística de l'emmagatzematge, però no converteix qualsevol emplaçament en apte. Per al marc estatal de l'avaluació ambiental d'aquests projectes, vegeu el nostre article sobre els sistemes BESS i el Reial decret 997/2025 (en castellà) i la nostra pàgina d'emmagatzematge energètic.

I les plantes de biogàs i biometa?

Les mesures relatives al biogàs van més enllà de la reducció de terminis.

L'avantprojecte reconeix com a serveis tècnics les plantes amb capacitat per tractar fins a 100.000 tones anuals de residus no perillosos. Aquesta qualificació reforça la seva admissibilitat en sòl no urbanitzable i permet tramitar determinades instal·lacions mitjançant un projecte d'actuació específica, sense exigir un pla especial únicament per raó de la seva implantació.

També s'exclouen del règim català de residus determinades dejeccions ramaderes utilitzades en plantes de biogàs, tot i que procedeixin d'altres explotacions. La recepció de purins o fem externs no convertiria per si sola la instal·lació en gestora de residus.

Aquesta exclusió no abasta de manera indiscriminada tots els materials. Els residus agroindustrials, fangs, subproductes animals i la resta de substrats s'hauran d'analitzar individualment.

En els projectes de biogàs i biometa continuaran sent determinants:

• l'origen i el règim jurídic dels substrats;
• la gestió i la destinació del digestat;
• les olors i les emissions;
• el transport associat;
• l'abastament d'aigua i els abocaments;
• la integració paisatgística;
• les instal·lacions d'upgrading;
• la connexió elèctrica o gasista.

La reforma millora el punt de partida urbanístic i administratiu, però no elimina la necessitat d'abordar la planta com un sistema territorial, ambiental i logístic complet.

Com afecta els centres de dades i les grans implantacions industrials?

Tot i que l'avantprojecte no crea un procediment exclusiu per als centres de dades, aquestes instal·lacions poden beneficiar-se especialment del nou model.

La seva implantació sol concentrar condicionants complexos: elevada demanda elèctrica, noves subestacions i línies, disponibilitat d'aigua, sistemes de refrigeració, generació d'emergència, soroll, mobilitat, compatibilitat urbanística i autorització ambiental.

La possibilitat de coordinar el planejament, la llicència d'obres, l'autorització ambiental i els títols sectorials pot reduir la incertesa temporal d'aquestes inversions. Un exemple de com s'articula la clau urbanística en una altra comunitat és la nostra anàlisi del Projecte d'Actuació Especial per a centres de dades a la Comunitat de Madrid (en castellà).

A més, els centres de dades, les grans instal·lacions industrials, els projectes de gasos renovables i determinades infraestructures energètiques podrien accedir, quan acreditin prou rellevància econòmica, social o territorial, a les figures de projecte empresarial estratègic o actuació d'interès general. Segons la premsa, els projectes amb aquesta qualificació veurien reduïts a la meitat els terminis legals de la tramitació urbanística.

Aquestes vies permetrien una tramitació preferent i coordinada. En el cas de les actuacions d'interès general, podrien tramitar-se en paral·lel el planejament, la gestió urbanística i les autoritzacions de l'activitat. La declaració no eximiria, però, de justificar la disponibilitat de recursos, la idoneïtat de l'emplaçament i els efectes ambientals, patrimonials, paisatgístics i socials del projecte. També per als projectes industrials, la reforma anticipa un escenari similar.

Per què la tramitació comença abans de presentar l'expedient?

La futura simplificació desplaça bona part de la feina cap a les primeres fases del projecte.

Abans d'iniciar la tramitació caldrà determinar si l'emplaçament és viable, quin instrument urbanístic correspon, quina avaluació ambiental resulta aplicable, quins informes s'han de sol·licitar i quins procediments poden avançar en paral·lel.

També caldrà identificar des del principi els condicionants patrimonials, paisatgístics i socials. Els principals problemes solen aparèixer en la relació entre disciplines: una implantació energètica incompatible amb el planejament, una infraestructura de connexió amb afectacions arqueològiques no estudiades o una alternativa ambiental que no coincideix amb la solució tècnica finalment triada.

La reducció efectiva de terminis no dependrà únicament del que estableixi la futura llei. Dependrà, en bona part, del fet que l'expedient sigui coherent, complet i defensable des de la seva presentació.

Prepara't per al nou esquema de tramitació amb Ideas Medioambientales

En un projecte energètic, industrial o territorial, els riscos administratius poques vegades pertanyen a una sola disciplina. L'emplaçament pot ser urbanísticament admissible i, tanmateix, presentar una afectació ambiental crítica; la solució energètica pot ser tècnicament viable, però exigir una infraestructura de connexió incompatible amb el patrimoni cultural o el paisatge; i una alternativa jurídicament correcta pot fracassar si no incorpora adequadament la realitat social del territori.

Aquest és el terreny en què una consultora 360º aporta un valor diferencial: no mitjançant l'acumulació d'estudis independents, sinó integrant les diferents disciplines en una estratègia única d'autorització.

Ideas Medioambientales pot acompanyar aquest procés des de les primeres decisions del projecte:

• Diagnòstic territorial i urbanístic. Anàlisi del planejament, la classificació i qualificació del sòl, els instruments necessaris i la viabilitat de l'emplaçament.
• Disseny de l'itinerari de tramitació. Identificació de les autoritzacions urbanístiques, ambientals, energètiques, industrials i sectorials, les seves dependències i les fases que poden avançar en paral·lel.
• Avaluació ambiental i medi natural. Estudis d'impacte ambiental, biodiversitat, fauna, vegetació, espais protegits, aigües, sòls, residus i mesures preventives, correctores i compensatòries.
• Patrimoni cultural i arqueologia. Prospeccions, estudis documentals, avaluació d'afectacions i seguiment de les mesures exigides per l'Administració competent.
• Paisatge i integració territorial. Anàlisi de visibilitat, impacte paisatgístic, alternatives d'implantació i definició de mesures d'integració.
• Dimensió social i relació amb el territori. Estudis socioeconòmics, anàlisi d'agents, participació pública i acompanyament en la relació amb administracions, comunitats locals i altres grups d'interès.
• Informes sectorials i documentació tècnica. Preparació coordinada dels documents necessaris per evitar contradiccions entre les diferents peces de l'expedient.
• Suport en projectes estratègics. Justificació de la rellevància econòmica, social i territorial de projectes empresarials estratègics o actuacions d'interès general.
• Seguiment fins a l'autorització i l'execució. Resposta a requeriments, adaptació de la documentació, coordinació de modificacions i vigilància del compliment de les condicions imposades.

En projectes renovables, BESS, biogàs, biometa, centres de dades o grans implantacions industrials, anticipar aquestes qüestions permet reduir redissenys, duplicitats i retards. La simplificació administrativa només es tradueix en una tramitació més breu quan el projecte arriba prou madur a l'Administració.

Si estàs definint l'emplaçament o l'itinerari administratiu d'un projecte a Catalunya, l'equip pot revisar amb tu en una primera conversa els principals condicionants i l'estratègia de tramitació més adequada. Escriu a ideas@ideasmedioambientales.com o consulta les nostres solucions per a projectes solars, eòlics, emmagatzematge, centres de dades i industrials.

Aquest article també està disponible en castellà.

Fonts

• Avantprojecte de Llei de simplificació de tràmits en l'àmbit urbanístic i ambiental. Generalitat de Catalunya, juliol de 2026.
• El Govern promou una llei per desburocratitzar els tràmits urbanístics i accelerar la reindustrialització i el lideratge econòmic del país. Generalitat de Catalunya, 13 de juliol de 2026.
• Text articulat de l'Avantprojecte de Llei de simplificació de tràmits en l'àmbit urbanístic i ambiental.
• Expedient d'informació pública i documentació complementària de l'avantprojecte.
• 3Cat: El govern vol agilitzar les llicències d'obra, 13 de juliol de 2026.
• NacióDigital: Illa presenta un pla anti-burocràcia.
• Memòria preliminar de l'Avantprojecte (ACM).
• Decret legislatiu 1/2010, text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya. BOE.
• Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats. BOE.
• Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables. BOE.